La més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu.
Déu, alhora tot i no-res, immens en grau extrem, distant, personal, impassible, inconcebible, indicible.
Si compres pa i et donen guix repintat, les dents, en rosegar-lo, se’t trencaran.
Després de la seva tan incoherent i ximple peroració es va quedar quiet com la gallina després de pondre l’ou.
No vinc d’enlloc ni vaig a cap banda. Només rondo d’un costat a l’altre del nostre país, en l’espai i en el temps.
L’altivesa et tiranitza la raó.
Ve per la nit remor de moltes fonts: Anem tancant les portes a la por.
Dividit per gèneres, trobem aquí un carroussel bibliogràfic que acosta la producció espriuana als lectors fent visibles diferents edicions dels seus llibres.
Llegir més